Ajuntament d'Olesa de Montserrat

El Ple municipal ordinari de setembre va començar amb un minut de silenci per la defunció el 26 d’agost de Daniel Pujol, exalcalde del PSC entre el juliol de 1984 i el desembre de 1986, i parella de l’actual regidor socialista i cap de l’oposició, Fernando Vicente. Així va anunciar el minut de silenci l’alcalde, Jordi Parent:

Pel que fa a les ordenances fiscals per al 2025, el Ple de l’Ajuntament d’Olesa va aprovar la modificació de tres tributs: l’augment del 10 % de l’Impost de Béns Immobles (IBI), l’increment del 35% de  la taxa per la prestació del servei de gestió dels residus municipals i l’Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU) o impost conegut com la plusvàlua. 

El regidor d’Hisenda, Ivan Carreira, va començar explicant que en el cas de l’IBI, amb un increment del 10%, significarà per al 2025 uns ingressos addicionals d’aproximadament 635.800 € que nodriran “molts serveis que ofereix l’Ajuntament”.

Sobre l’IBI, Carreira va destacar que per al 2025 continuaran les bonificacions per a famílies nombroses (del 50% per a l’habitatge habitual, en funció dels membres que hi conviuen i dels ingressos de la unitat familiar); bonificacions del 30% durant 5 anys per a famílies que hagin instal·lat sistemes per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol; per habitatges que hagin finalitzat una bonificació de la concessió de protecció oficial (un 30% el primer any i un 15% els dos anys següents), i un 95% de bonificació pels immobles residencials destinats a lloguer amb renda limitada dins el programa de mediació pel lloguer social d’habitatges.

Pel que fa a l’IIVTNU la plusvàlua, el regidor d’Hisenda va explicar que per l’any 2025 s’han introduït petits ajustos per adaptar-se a la llei, amb variacions de coeficients d’entre 0,01 i 0,06 en funció del període de generació. “Alguns han patit una actualització positiva que va dels 0,01 al 0.04 (5 trams), 8 més veuen reduït el seu coeficient d’entre 0.01 i 0.06, i la majoria no pateixen diferència”, va detallar Carreira.

Quant a la taxa del servei de gestió dels residus urbans, el regidor Ivan Carreira va remarcar que per l’any vinent es proposava un increment del 35% i, que, per tant, l’import quedaria fixat en 211 €/habitatge. Carreira va explicar que aquest increment es feia per donar compliment a la llei estatal 7/2022 de residus i sòls contaminats per una economia circular, una normativa amb la qual l’equip de govern no hi està d’acord però que cal complir. “Aquesta llei obliga als ens locals a cobrir amb la taxa el 100 % del servei i no contempla cap progressivitat per qüestions de renda”. Tot i l’increment del 35%, el regidor d’Hisenda va destacar que  només s’assoliria el 85% del cost de servei.

Carreira va explicar que la taxa de recollida i gestió de residus urbans “tindrà unes bonificacions de fins el 10% per totes aquelles persones que facin ús de la deixalleria més de 10 vegades a l’any i unes reduccions en funció de la renda que van des del 25% fins el 65%”.

Un cop presentades les modificacions de les ordenances, l’alcalde d’Olesa, Jordi Parent, va afegir que “augmentar els impostos no és una decisió que agradi a cap polític, i sabem que és impopular”. No obstant això, l’alcalde va defensar que “aquest augment és necessari i una responsabilitat”. Parent va justificar la modificació de les ordenances fiscals “per equilibrar els pressupostos municipals, un pas essencial per garantir l’estabilitat econòmica del consistori”.

El regidor no adscrit, Jordi Martínez, va reprovar al govern municipal “la manca de consens amb l’oposició en l’elaboració de les ordenances”. Martínez va criticar que per primera vegada en deu anys, no s’havia convocat a l’oposició per discutir aquesta qüestió prèviament, “tenint en compte la magnitud de l’ordenança”. El regidor va qüestionar l’augment del 10% de l’IBI, destacant que en dos anys s’ha incrementat un 17,5%, molt per sobre de l’IPC, i va reclamar més transparència sobre a què es destinaran aquests ingressos.

Martínez també va plantejar la possibilitat de rebaixar aquest augment amb la modificació d’altres taxes municipals que generen dèficits (com és el cas de les taxes corresponents al servei de l’Escola Municipal de Música, les llars d’infants municipals i les instal·lacions esportives), i va demanar si l’equip de govern tenia previst revisar altres taxes abans de final d’any per reduir la pressió sobre l’IBI. 

El regidor de Ciutadans, José M. Paniello, va coincidir amb el regidor no adscrit, i va destacar la manca de comunicació del govern municipal amb l’oposició abans de presentar l’augment de l’IBI. D’altra banda, tot i estar d’acord amb l’augment de la taxa de residus, que ve imposada per adaptar-se a la normativa europea que insta als municipis a millorar el volum de reciclatge dels municipis, Paniello va dir que “el govern municipal podria haver tingut la delicadesa, com altres vegades, d’haver-nos convocat i explicar-nos aquesta pujada dels impostos”.

Des d’Olesa Oberta-En Comú Podem, Samuel Rodríguez es va sumar a la crítica sobre la manca de consulta del govern municipal als partits de l’oposició sobre l’augment de les taxes i els impostos. Rodríguez va dir que “l’augment acumulat de l’IBI entre 2022 i 2025 serà d’aproximadament un 25%”, i va expressar la seva preocupació perquè “Olesa està a prop del màxim del gravamen permès per llei al municipi, que és del 1,1%”.

Pel que fa a la taxa de residus, el regidor d’Olesa Oberta-ECP va considerar positiu el nou model de contenidors amb xip per millorar la recollida selectiva, però va lamentar que no s’hagués implementat una empresa mercantil municipal, com suggeria el seu partit, que segons Rodríguez “suposaria un estalvi d’entre el 10 i el 15% de la despesa del servei”. 

Per part del PSC, la regidora Lourdes Garcia va manifestar la incomprensió del seu grup al fet que no se’ls hagués convocat per discutir sobre la modificació de les taxes municipals. Garcia va qualificar de “barbaritat” l’increment de l’IBI en un 10%, i va afegir que l’increment acumulat en els darrers tres anys, arriba al 21%. La regidora va qüestionar si la ciutadania podrà fer front a aquest augment, i va assenyalar que els salaris no augmenten al mateix ritme.

El també regidor socialista, Cristian Mesa, va criticar que l’increment de la taxa de recollida de residus no ha servit aquest 2024 ni servirà el 2025 per tenir un millor servei. A més, Mesa també va posar sobre la taula si no vindrien altres increments per poder donar compliment als requisits legals.

A continuació, l’alcalde d’Olesa, Jordi Parent, va recordar a tots els grups municipals de l’oposició que al 2023 l’equip de govern els va convocar individualment per presentar-los les línies generals del pressupost. L’alcalde va afirmar que “és el ple on realment tots els partits han de fer política”.

Sobre l’augment de l’IBI, l’alcalde va destacar que “no s’ha creat cap servei, però els costos associats a cadascun d’ells han crescut, originant la necessitat de més finançament”. De fet, l’alcalde va posar com a exemple el Servei d’Atenció Domiciliària, que experimentarà en el pressupost del 2025 un increment de 200.000 euros. A més, Parent va manifestar que l’IBI a Olesa de Montserrat és inferior tant a la mitjana de Catalunya com de la comarca.

Per la seva banda, el regidor d’Hisenda, Ivan Carreira, va aclarir que l’increment dels tributs implica mantenir serveis a la ciutadania. En aquest sentit, Carreira va destacar que la neteja viària ha augmentat en 150.000 euros anuals, i que aquesta despesa es finança directament amb els ingressos generals de l’Ajuntament, ja que la taxa de residus només cobreix la gestió dels mateixos.

Responent a la petició del regidor d’Olesa Oberta-ECP, Carreira també va matisar que la creació d’una empresa mercantil per gestionar el servei “és una idea que agrada al govern, però requereix d’una seguretat total abans d’implementar-ho, donat el risc que comporta un contracte tan important pel consistori”.

Des de l’equip de govern, el regidor Ferran Cerdeira de Junts per Olesa va justificar que “l’increment de les taxes respon a que el dèficit fiscal que pateix Catalunya ens afecta a escala municipal”. Segons va argumentar Cerdeira, “Catalunya envia 20.000 milions d’euros anuals a l’Estat espanyol que no retornen en forma d’inversions. Això representa uns 2.500 euros per habitant, i en el cas d’Olesa, uns 63 milions d’euros anuals que no es reinverteixen en serveis locals”.

Cerdeira va remarcar que si Catalunya i, per extensió, Olesa, pogués disposar d’aquests recursos, la situació financera seria molt diferent a l’hora de tancar el pressupost municipal”. 

Per la seva banda, el 1r tinent d’alcalde i regidor del Bloc Olesà-CUP, Marc Serradó, va valorar de “mesura incòmoda i no desitjada” l’increment de les ordenances fiscals. Serradó va destacar que “patim un esgotament del sistema de finançament local”. “Si mirem al nostre entorn, municipis que el 2019, el 2021, baixaven l’IBI o el mantenien, l’estan pujant des de l’any passat, un 10%, un 15% i un 20%”, va assenyalar el regidor del Bloc Olesà-CUP.

Serradó va assegurar que el govern municipal ha fet tots els esforços per aplicar bonificacions, ajustar la despesa i mantenir els serveis, però la situació és insostenible sense una reforma del sistema de finançament. Segons el regidor, des del govern municipal s’ha actuat amb “responsabilitat i procurant que cada euro gastat tingui el màxim impacte”.

Des del PSC, el regidor Fernando Vicente va manifestar que, malgrat els arguments del govern, una pujada del 10% de l’IBI continuava sent un augment significatiu. A més, Vicente va destacar l’increment en els cost del servei de gestió de residus, i va aprofitar per retreure al govern municipal no haver buscat alternatives durant els anys que porta al poder. 

La proposta d’ordenances fiscals per al 2025 va quedar aprovada amb els vots favorables de l’equip de govern (format pel Bloc Olesà-CUP, ERC i Junts per Olesa) i del regidor no adscrit, Jordi Martínez, i el vot en contra del PSC, del PP, d’Olesa Oberta-En Comú Podem i Ciutadans. 

Modificació del Reglament municipal regulador de les reserves d’estacionament

La modificació del Reglament municipal regulador de les reserves d’estacionament va rebre dijous l’aprovació del Ple amb els vots a favor del Bloc Olesà-CUP, ERC i Junts per Olesa; el vot contrari del PSC, PP i Olesa Oberta-En Comú Podem, i l’abstenció de Ciutadans i el regidor no adscrit, Jordi Martínez. 

L’alcalde d’Olesa i regidor de Mobilitat, Jordi Parent, va ser l’encarregat d’introduir la proposta, que havia quedat sobre la taula el passat Ple de juliol per a revisar-lo, explicant que els canvis que s’han fet al reglament són per adaptar-lo a les normatives vigents i per reduir el temps de tramitació de les sol·licituds de les reserves d’estacionament, que passa ara de 20 a 15 dies hàbils.

Segons va indicar l’alcalde, s’han modificat diversos articles del text, entre els quals va destacar alguns referents als requisits per demanar les reserves de places d’aparcament per mobilitat reduïda. Parent va explicar que el grau de discapacitat s’ha passat del 75% al 65% i que cal acreditar favorablement el barem de mobilitat reduïda que atorga el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. 

El regidor no adscrit, Jordi Martínez, es va mostrar decebut per la manca de diàleg sobre les propostes de modificació que ell havia presentat sobre aquest reglament al darrer ple, i que havien estat el motiu de deixar la proposta sobre la taula. “Hi havia una norma tàcita en aquest Ajuntament que marcava que quan un regidor presentava una proposta o feia al·legacions, normalment es feia una trobada amb ell per veure què es podia fer”.

Martínez va considerar que tot i que algunes millores s’havien incorporat al reglament, “no s’han tingut en compte les propostes que podrien beneficiar la ciutadania, com flexibilitzar els requisits d’empadronament i escurçar els permisos per mudances”. El regidor no adscrit també va reclamar que les decisions preses al voltant del reglament es justifiquessin amb dades, informes o estudis que els avalessin:

El regidor d’Olesa Oberta- ECP, Samuel Rodríguez, es va sumar a les paraules de Martínez i va afegir que el punt del reglament que exigeix un grau de discapacitat del 65% per obtenir la targeta de mobilitat, no s’ajustava a la llei. Segons el regidor, la norma només requereix que la persona tingui acreditada la condició de discapacitat, sense demanar un percentatge específic.

Per la seva banda, la regidora del PP, Jessica Fernández, va explicar que un dels punts que més li preocupava era la obligatorietat de l’empadronament a l’habitatge de la persona amb mobilitat reduïda per poder obtenir una reserva de plaça d’estacionament. “Hi ha molts casos de persones amb algun tipus de discapacitat que la persona que la cuida o l’acompanya al metge no és qui conviu amb elles”, va dir Fernández 

La regidora va tornar a demanar que es revisés aquesta exigència, com ja havia sol·licitat a la comissió. A més, Fernández va preguntar “per què hi ha tantes restriccions si hi ha persones discapacitades que aparquen sense seguir les normes establertes”, i va afegir si “la normativa és per tothom o només per a algunes persones”.  

Al seu torn, el regidor del PSC, Carlos Fernández, va criticar el punt que els conductors/es acompanyants de la persona amb mobilitat reduïda hagin d’estar empadronats si volen  demanar una reserva de plaça d’estacionament permanent. Segons el regidor, “els usos socials han canviat i caldria revisar la normativa en aquest aspecte”.

Fernández va qualificar de “manca absoluta d’ambició de l’equip de govern” en la modificació del reglament, especialment pel que fa les reserves de carrer per a mudances. Segons el regidor socialista, la reducció del termini de 20 a 15 dies és insuficient, i va defensar la necessitat de diferenciar els terminis per adequar-se a la realitat actual.

L’alcalde va rebatre que “els canvis proposats al reglament busquen equilibrar els drets de tota la ciutadania, de les persones amb mobilitat reduïda i de les que no en tenen”. També va defensar la quantitat de places d’aparcament que hi ha a l’illa de vianants per a persones amb mobilitat reduïda, ja que el número de places “es troba per damunt de la rati establerta”. 

Quant al nou termini de resposta a la sol·licitud de reserva (15 dies hàbils), Parent va justificar-la en previsió dels escenaris més complicats. “A dia d’avui, la capacitat tècnica dels diferents departaments implicats ens marquen aquest termini”.

L’alcalde també va defensar la legalitat de les mesures adoptades per l’ajuntament, afirmant que s’han consultat juristes per assegurar que les normes compleixen amb la llei.

En el torn de portaveus, Domènec Paloma, regidor de Junts per Olesa, va avançar que el seu grup votaria a favor de la proposta. Com a persona afectada, Paloma va defensar la necessitat de regular millor l’ús de les places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, destacant que el reglament actual preveu que aquestes places siguin utilitzades tant per la persona afectada com per un acompanyant. A més, va subratllar que moltes persones amb mobilitat reduïda obtenen un reconeixement del 65% o superior en les avaluacions mèdiques.

El regidor també va criticar l’ús inadequat d’aquestes places i va posar en relleu “la sort que tenen totes les persones que no han de dependre diàriament d’un vehicle de mobilitat reduïda”.

Raül Asensio, d’ERC, va sumar-se a les paraules de Paloma “com a afectat i conductor amb una targeta de discapacitat”. Asensio va destacar que caldrien més places d’aparcament per cobrir les necessitats de les persones amb discapacitat. El regidor va dir que el seu grup votaria favorablement a la proposta.

Des del Bloc Olesà-CUP, Marc Serradó va anunciar que el seu grup votaria a favor de la proposta, destacant que, tot i que hi ha moltes millores a fer, “l’ambició ha de centrar-se en garantir la seguretat i fer les coses ben fetes”. Serradó va defensar la decisió de baixar cinc dies el termini de la sol·licitud per consolidar els canvis de manera sòlida i efectiva. 

En la seva intervenció, el regidor del PSC, Fernando Vicente, va mostrar el seu rebuig a la difusió a xarxes socials d’una fotografia del vehicle adaptat del regidor Domènec Paloma aparcat al pàrquing de bicicletes de la plaça de Fèlix Figueras i Aragay. Vicente va reiterar que les persones amb discapacitat poden aparcar en qualsevol zona sempre que no obstaculitzin el trànsit i va dir que “difondre aquesta imatge és caure molt baix”.

El regidor va anunciar que el seu grup votaria en contra de la proposta.

Ple ordinari del mes de setembre de 2024

El punt es va aprovar amb els vots a favor del Bloc Olesà-CUP, ERC i Junts per Olesa; el vot contrari del PSC, PP i Olesa Oberta-En Comú Podem, i l’abstenció de Ciutadans i el regidor no adscrit, Jordi Martínez. 

Protocol d’actuació per abordar l’absentisme escolar

Un altre dels punts del mes de setembre va ser la proposta d’aprovació del “Protocol d’actuació comunitària per abordar l’absentisme escolar”. El punt va tirar endavant amb els vots a favor del Bloc Olesà-CUP, ERC, Junts, PSC, Ciutadans i del regidor no adscrit, Jordi Martínez. Olesa Oberta-En Comú Podem es va abstenir i el PP va votar en contra. 

La regidora d’Educació i Infància, Anna Valero, va ser l’encarregada presentar a l’aprovació del ple el “Protocol d’actuació comunitària per abordar l’absentisme escolar”, que actualitza el document del 2019 per adaptar-lo a les noves necessitats del municipi.

El document, elaborat per la Xarxa Socioeducativa de la Infància i Adolescència-Pla Educatiu d’Entorn i amb la participació de més de 25 agents educatius i socials, “pretén ser una eina àgil i eficaç per abordar l’absentisme escolar de manera unificada a tot el municipi i que sigui conegut per tots els professionals que el poden necessitar en algun moment”.

Els agents que van participar a la revisió del Protocol són els equips directius de tots els centres educatius del municipi, l’EAP (Equip d’Assessorament Pedagògic) de la zona i d’altres zones que s’hi van afegir, Serveis Socials, Caps dels departaments d’Educació i Infància i Serveis Socials, Unitats d’Acompanyament i Orientació (UAO), SOAC (Servei d’Orientació a l’Àmbit Comunitari) i ALIC (Assessora Llengua i Cohesió) del PEE, Inspecció d’Educació de la Generalitat, Policia Local, Regidories d’Educació i Infància i Serveis Socials i tècniques de la Xarxa- PEE.

Valero va explicar que el protocol defineix l’absentisme com la falta d’assistència reiterada a l’escola sense justificació i, tot i que l’índex d’absentisme al municipi és molt baix (0,003%) respecte a la mitjana de Catalunya (que és d’un 17%) “era essencial tenir un procediment consensuat i ràpid per tractar aquests casos”.

Des d’Olesa Oberta-En Comú Podem, Samuel Rodríguez va celebrar la revisió del protocol d'actuació per abordar l'absentisme escolar, tot i que va afegir que “creiem que era convenient abans fer un protocol de prevenció”. 

El regidor també va lamentar que no s’hagués inclòs un sistema d'avaluació del protocol del 2019, ja que sense aquest, va dir Rodríguez, “es fa difícil valorar-ne l'eficàcia”. Rodríguez va destacar que “el protocol està ben elaborat però és insuficient”, ja que no inclou detalls sobre els recursos humans, econòmics i socials necessaris per dur-lo a terme. 

El regidor del PSC, Daniel Ribas, va valorar positivament l'actualització del protocol, i va destacar la implicació de tots els agents municipals. Tot i això, el regidor va assenyalar “la falta d'un abordatge sistèmic que tingui en compte problemes subjacents a l’absentisme,  “com són la pobresa, la segregació, la situació familiar, l'assetjament i la neurodiversitat”.

La regidora Anna Valero va reiterar que el protocol “és un protocol d'acció, no preventiu”, i que “malgrat no hi comptem amb un protocol de prevenció com a tal, aquesta tasca s’està fent des dels centres educatius del municipi perquè sinó la taxa d’abandonament escolar seria més elevada”.

Valero va matisar que “no es pot generalitzar sobre les causes de l'absentisme, ja que cada cas és únic” i va posar en valor la professionalitat del personal educatiu del municipi.

Per la seva banda, la regidora del PP, Jessica Fernández, va criticar que el document no inclou un protocol clars per a situacions que sorgeixen a l'escola o altres problemes que poden afectar l’alumnat, com és el cas del bullying.

El regidor del PSC, Fernando Vicente, va considerar que el protocol actual podria haver estat més ambiciós. Vicente va subratllar que no criticava ni als professionals que l’han elaborat ni la feina de la regidoria, però que creia que “ha faltat empenta per anar més enllà”. També va demanar que es respecti el paper de l'oposició sense utilitzar un to despectiu. A més, Vicente va avançar que “esperem el seu compromís per poder ampliar-ho en el futur”.

El punt es va aprovar amb els vots a favor del Bloc Olesà-CUP, ERC, Junts, PSC, Ciutadans i del regidor no adscrit, Jordi Martínez. Olesa Oberta-En Comú Podem es va abstenir i el PP va votar en contra.

Precs i preguntes

En l’apartat de precs i preguntes dels grups municipals, es va preguntar sobre temes de seguretat ciutadana, mobilitat i gènere, així com sobre les colònies de gats, la plantilla de professionals del CAP Olesa, control de plagues, etcètera.

Pel que fa a les preguntes del públic, es va preguntar sobre temes de salut.

Podeu veure tota la sessió del Ple municipal ordinari del mes de setembre al canal de Youtube de l’Ajuntament.